FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de trobar o de trobar-se; l'efecte. Reunió de persones amb interessos comuns, especialment amb vista a dialogar, a fer alguna celebració, etc. Una trobada de joves. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trobar, descobrir, a força d'estudi, d'enginy, (alguna cosa nova, no coneguda d'abans). Inventar una màquina. La impremta fou inventada el segle xv. no haver inventat la pólvora No haver descobert res de nou. no haver inventat la pólvora Estar dotat d'escàs enginy, no [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció, manera, de posar el peu a terra en caminar. Havia passat pel prat sense deixar-hi senyalada la seva petja. Camina segur: té bona petja. Seguit de petjades. Han passat sense deixar petja. Trobar, perdre, la petja de les llebres. no deixar de petja No deixar de perseguir. No el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'aparcar; l'efecte. Espai on es pot aparcar un vehicle. Buscar aparcament, trobar aparcament. Lloc destinat a aparcar-hi vehicles. Deixo el cotxe a l'aparcament subterrani del mercat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer més simple, menys complex. En mat., convertir (una expressió) en una altra d'equivalent, però més simple. Trobar el representant de menor denominador positiu (d'un nombre racional). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer esdevenir un canalla. L'extrema necessitat encanalla els homes honestos. Esdevenir un canalla. En Guillem havia jugat a encanallar-se i va trobar un infeliç que es prestà al seu joc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No aprovar, trobar malament, (allò dit o fet per algú). Tothom desaprovarà les teves paraules, la teva conducta. No aprovar (algú, especialment un examinand). Els alumnes que han estat desaprovats en setembre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relleu morfològic d'una àrea de la superfície terrestre, subaèria o submarina, que existí en un moment determinat de la història geològica i se sol trobar fossilitzat sota els sediments d'una sèrie estratigràfica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit d'invenció. Un home d'enginy. Tenir molt d'enginy. Habilitat, aptesa, a trobar els mitjans d'aconseguir o d'executar alguna cosa. Més val enginy que força. Giny 2 . Les catapultes eren enginys de guerra. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sovint usat referint-se a quelcom que està en oposició a allò que algú diu. Dius que és a fora, i casualment el vaig veure ahir a la Rambla. Per casualitat. Es van trobar casualment en un bar del barri antic. [...]
